Unes memòries que, si més no, Leopold Mozart bé hauria pogut escriure. La novel·la assaja d’explicar alguns detalls de la part inicial de la seva vida, que, avui com avui, ens resulten obscurs. Recull aquest periíode vital seu i el naixement i creixement, com a home i com a músic, del seu gran fill, incloent-hi els distints viatges que la família Mozart realitzà per tal de facilitar el seu progrés i donar-lo a conèixer al món.
La gran majoria de personatges que hi apareixen són històrics, tret de dos o tres que són suposats; tanmateix, però, imprescindibles. L’obra recull els moments més joiosos dels Mozart, els de la infantesa i pubertat de Wolfgang i Marianne, la seva estimada germana, quan tot encara semblava indicar que el seu seria un camí de flors i violes.
El pare del gran músic Wolfgang Mozart, que val a dir que molt probablement no hauria assolit el seu grau d’excel·lència i perfecció si el seu progenitor hagués estat un altre, s’ha convertit en presa continuada dels voltors de la història, dels vampirs que viuen de les obres dels altres, una raça de rapinyaires força antiga i, molt probablement, inextingible.
S’ha acusat Leopold de moltes coses, essent la més freqüent la d’explotador dels seus fills, sobretot de Wolfgang. D’ésser un pare sever, dur i autoritari que majorment mirava per ell, pel seu interès personal. La relació que mantingué amb el seu gran fill s’ha tractat massa freudianament, gairebé ha estat l’única manera de tractar-la. Fins i tot s’ha volgut veure, en algun personatge de les òperes de Mozart, la terrible figura d’un pare tirànic que trasbalsà psíquicament el gran compositor.
Jo que, encara que no la cregui encertada, no puc negar la possibilitat que fos així, tampoc no puc comprendre com es pot afirmar i donar per ver amb tanta rotunditat un veredicte de culpabilitat que no s’aguanta per enlloc.
Es pot ben afirmar que allò que em dugué a escriure aquesta novel·la històrica fou l’emprenyament que em produí aquest estat de coses. La injustícia que es cometia amb Leopold Mozart.
Tenim la gran sort de conservar bona part de la correspondència que van produir els nombrosos viatges i allunyaments de la família Mozart, en gran part mercès a la cura de Leopold per preservar-la. La gran majoria de lletres estan escrites de la seva mà, la qual cosa ens acosta molt a ell. No obstant això, per entendre-les bé, cal conèixer la vida dels personatges i quina era la societat de l’època. Una tasca, si més no per a mi, monumental. Per exemple, si per entrar en matèria piques al Google el nom Mozart, en 0,80 segons apareixen 81.700.000 resultats. Si particularitzes en Wolfgang, n’apareixen 13.000.000 en 0,72 segons, i si ho fas en Leopold, en surten “només” 412.000.
Per fortuna per a mi, gràcies a la devoció musical que sento per Mozart, el terreny no em resultava del tot terra incògnita, si bé els meus coneixements no passaven de ser generalitats.
Per ser breu: em vaig submergir en distintes biografies dels Mozart. Sobretot, per considerar-la la més equànime, en la de Maynard Solomon, i d’altra banda vaig procurar infondre’m la vida de l’època, no solament d’Àustria i d’Alemanya, sinó d’Europa en general.
La part més fosca de la vida del pare de Mozart, per manca de notícies, és la primera, la de la seva infantesa i adolescència a Augsburg. La vaig omplir amb els pocs fets coneguts i en vaig imaginar de probables o, si més no, possibles, que els expliquessin, com ara la seva anada a Salzburg, els motius de la qual encara són un enigma.
Gairebé tots els personatges que apareixen a l’obra, que formen una bona colla, són històrics, com ho són les relacions que els Mozart mantingueren amb ells. La meva imaginació només intervé allà on no arriba la història, en els fets íntims, només procurant que siguin lògics i que no contradiguin el que coneixem.
L’obra té la forma d’unes memòries personals que Leopold Mozart escriu ja al llindar de la mort. Ficar-me a la seva pell, alhora que un gran plaer representà una difícil tasca d’autosuggestió.
La pretensió última del meu escrit ha estat voler mostrar que una altra interpretació de Leopold Mozart és possible. Obligada, fins i tot diria.
